Càpsula | Avui me perdeu es respecte per sempre

Alguna vegada he fet alguna introducció de les coses que faig a classe. Repetir com a lloros tot lo que mos diu la professora, sortir a la pissarra a fer teatre, cantar... O sigui que és com tornar a quan erem petits... Però lo de l'altre dia va superar qualsevol previsió.

Sa nostra professora se va presentar a classe amb dos papers rosa de mida de cartolina, monumentals, vamos. La qüestió és que mos va dir que haviem de fer un mural. I en que havia de consistir? Haviem d'escriure un text en xino, posar-hi retalls de revistes, fer dibuixets, emplear ses estissores, la barra de pegamento... Bueno jo que he lluitat a capa i espasa que Ambientals no és pinta i colorea, que curram molt i bla bla bla i arrib a Xina i una de les tasques que m'encomanen fer és un mural amb retalls de revistes!!!!!!!!!!!! res, que mos vàrem reunir mitja classe per fer-ho. Ja mos veus, mitjana d'edat de 25 anys fent un mural de nins de 13 anys!!!

Bueno res, que mos va quedar un cartell d'allò més curro. Vàrem escriure un diàleg d'una dona que agafa un taxi, i que troba que és molt car... O sigui tema de gran trascendència i de gran utilitat...

Sa gent que me teniu un respecte professional, personal o qualsevol tipus de respecte, preg que no mantingueu a la vostra memòria aquesta entrada de blog...

Per cert, si veis, hi ha unes fulles penjades del mural: són els millors treballs de tots els alumnes... els qui treuen millor nota, els hi ho penja la professora. Ahhh, pels qui s'ho demanen, no n'hi ha cap de meu

Amb zoom...